Pàgina:Mestre Olaguer (1896).djvu/12

— 8 —

se l' emporti! Els Felips per Catalunya...
han sigut sempre de la pell del diable!
—Diu, va fer, que es aquest bella persona.
—Ja á Madrid cuitarán á ferlo perdre.
—Y que vindrá á jurar las lleys antigas.
—Lo jurat trencará quan allá ho vulgan.
Company, estém perduts si la gent nostra
no fa un va-y-tot: que hi ha sigles y sigles
que 'ns volen acabar, y un dia y l' altre,
va de pares á fills que sota terra
furgan en las arrels de Catalunya.
—Mestre Olaguer, sempre ho veyeu tot negre.
—No, negre, no: color de sanch y fora.—
Se 'n va riure al sentir-ho; y vaig cuadrarmhi...
que 'l riure aquell al cor no m' hi cabía.
—Va á la mort Catalunya: y sou vosaltres
los que aixequeu 'l catafalch per ella.
Vosaltres, los prudents; la gent del ordre
que us fa por un fantasma, y sou joguina
dels d' allá, y dels d' aquí que mercadejan
ab la hisenda y la sanch del nostre poble.—
Vaig agafarlo per un bras, y ab ira,
sotraquejantlo tot, que 'n vaig fer massa,
li vaig dir tant cremat que no m' hi veya:
—Forman la Espanya, m' enteneu? dos pobles.
Hi ha qui diu son germans. Si, prou: se semblan
com l' aygua al foch, y com la nit al dia.
Volen manar tots dos, y com en ella
no hi caben pas, d' aquí que l' un ó l' altre
te d' aplatar lo coll fins que li ajupin.
Valencians, mallorquins y aragonesos
units als catalans fan un sol poble.
Ells tres ja han fet á tots, y sols nosaltres
ans l' orgull castellá no 'ns volém tórser.
Lo dia que caiguém!... Voleu saberho?
Aquí ho teniu: veyeu las cuatre rodas.