Dintre 'ls cércols de ferro hi ha Valencia,
Mallorca y Aragó; voltat de brasas
ja está á punt lo grilló de Catalunya.
Vos, deixéulo posar, y es fet lo carro,
que tragina pel mon de sigle en sigle
un mort que fa vergonya: nostra rassa
vensuda per cobarda y per indigne!—
Y 'l mall feixuch giravoltant en l' ayre,
saltantme 'l cor vaig acabar la feyna.
Y ell... no va riure més! Y ha dat la vida!
Llágrimas, té! No sé d' hont surten ara.
Oh, 'm pegaría á mí mateix! Si sembla
que no siga jo aquell de pit de roca.
Sort que ningú ho ha vist. Mala negada!
Sort per mi y sort per ell, que si se 'n reyan!...
Ara que me 'n recordo. En la butxaca
hi dech tenir un tros de pa. Sí, míral!
Y que 'm trobava defallit fa estona.
Ah, ah! Seyemhi.
No, no aquí. Voreta
de mon fidel company. Y 'l pa quí 'l trenca?
Qu' es du! Per lo cap baix te una setmana.
Sembla pa de senyors, que tot es crosta.
