Ara! Las mollas: bo! Malaguanyadas,
que aquí 'ls aucells no hi venen. Te mil gustos.
Aixís en aquest' hora jo esmorsava,
allá, en la rebotiga, y part de fora
d' aprenents y fadrins quínas conversas!
Ma muller, somrisent y enamorada,
me duya á plech de bras á la petita,
del llit encara ab las galtonas rojas,
fentli vergonya la claror, xerrayre,
brassos alsats y las cametas nuas,
repicant en la falda de sa mare.
Y seguintla d' aprop mon fill venía
cantant cansons, saltironant alegre,
á coll, pobret! lo seu fusell de canya!...
y, tot ulls, cóm s' alsava de puntetas
per veure 'l plat en la pulida taula!
Esposa, fills del cor, may en la vida
vos tornaré á mirar! May en ma boca
la vostra hi sentiré, niu de venturas!
¡May més, may més! Que m' heu deixat per sempre!
Tot ho he perdut. Cuatre parets negrosas
sens porta ni teulat son, ay, la casa
qu' era mon cel! La mort, cóm l' ha guarnida!
L' alberch honrat es d' assessins refugi,
qu' en l' ascó de mos avis hi blasfeman,
en mon llit d' esposallas s' hi revolcan,
y en lo bressol de mos fillets hi guardan
las armas ab que 'ns matan, y 'l que 'ns roban!
