del teu pecat, y de suhor molt plena,
y perque del pecat me pagues pesa
será el teu cos llanzat de esta Devesa.
Deu crida al Angel.
Angel molt fort y preminent,
Ministre meu imperial,
llanzau al desobedient
Adam del Parais terrenal.
Angel. Adam, yo et port dolorosa embaixada,
y et vè de part del Senyor Deu eternal;
diu, que perdau lo Paradis terranal,
la qual ciutat tan malament haveu guardada.
Adam y Eva. Peccavimus, iniquè egimus,
parce nobis Domine.
Angel. Per molt llarch tems en vida fatigada,
diu que ab suhor de vostra faz viureu,
puix sou venguts contra el manament seu
per lo consell de la Serpent malvada.
Angel beneyt, puix Deu nos ha llanzat
del Paradis, é condemnats á mort,
de nostra part tenim recort,
com de ses mans nos ha fet é format
á la sua figura.
Angel. O trists mortals! de mort ab greu sentencia,
puix no obeis los manaments de Deu.
Ara la mort els abraza.
de aquest delit, forza es que os naneu;
treballs, y afanys pendreu ab paciencia:
en laspra vall de plors, gemechs y pena,
