tan cego sou, que no mirau,
que qui ens ha dat
vida, bens y tal estat,
no ens matarà,
ni en res de asò en dispagarà?
Adam. O greu porfia! (apart.)
Puix, en tot cas, voleu que menje
deix fruit, que Deu nos vedà,
yo ens promet, que ell se en vengue,
vos vereu que ne ixirà.
Deu. Adam, ubi es?
Adam despullat. Oin, Senyor, la vostra veu,
fugí trobanme despullat.
Deu. Què estás nú? qui tha mostrat
fer contra el manament meu?
Adam. Esta dona ho ha causat,
que emdonás per companya.
Eva. Puix tampoch la culpa es mia,
que la serpent me ha enganyat.
Deu enujat. Sobre els pits aniràs, Serpent maleyta,
ton past serà, que menjaràs, la terra,
tindrà mon fill la mare tan beneita
que et romprà el cap, y et dara mortal guerra.
Y tu, Eva, multiplicats serán tots parts á pena,
y à ton marit seràs dona sosmesa:
esterils, anys, Adam, será la tua estrena
