Pàgina:Misteri de Adam y Eva (1542).djvu/2

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

donemli ajutori ab qui puga estár,
fasám dons la dona de la sua costella,
en qui lo mon se puga gojar
de tot lo creat sens rua, ni mella.

Ara sacosta Deu al home, y trau á la dona de la sua costella, y la dona se agenolla al costat de Adam, y diu Deu.

 Deu. Adam, desperta, mira, pren esta doncella,
y ensemps en lo mon vullau procrear,
y de ta progenie se omplirá la terra,
ahon amplament podreu habitar.

Ara es desperta Adam, y se agenolla dabant de Deu, y Eva al costat esquerre tambè agenollada, y fan acatament à Deu, y diu Adam en veu ferma.

 Adam. Aquest os de ma costella
de osos meus lha haveu creat,
perque unit estiga ab ella,
y en amor confederat.

 Ara abraza Adam à Eva, y diu Deu.

 Deu. Menjau á vostra fantasia
dels fruits del Paradis terrenal,
sols lo fruit de aquell no sia,
que es á saber lo bé y lo mal;
perque en lo punt que en menjareu,
será el castich de tal pecat,
que certament de mort morreu,
sens remey, ni pietat.

Ara Deu els dona la bendiciò, y sempuja al cel en mùsica, y en habersen pujat Deu, Adam y Eva se alcen, y van pasejant lo Paradis, y diu Adam en veu alta.