Pàgina:Monòlegs humorístics (1903).djvu/12

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




MONÓLEG

La decoració representa un quarto de solter, arreglat ab gust artistich. Surt un jove d'uns 28 anys, elegantment vestit, peró sens afectació, un poch a la inglesa. Al arribar tira'l barret, el sobretodo y'l bastó sobre d'un solá y exclama:

—¡Ay Senyó! Encara dirán que parlant la gent s'entenen, quan la major part parlan, parlan y no diuhen res. ¡Ay! dispensin, encara no'ls havia dit Deu los guart, y vostés no saben de que me las hech.

Figúrintse qu'havent arribat de l'estranger l'altre día, vaig comensar a fer las visitas de costúm a totas las familias amigas. Es clar, després de tant de temps de no véurrels!... Ahir vaig dir, deixam anar a casa donya Madrona. Pobre senyora, tindrá una alegría; ¡tant que m'estimava quan jo era petit! Efectivament, gran sorpresa va ser la seva al reconéixem.

—¿Peró d'ahónt surts? ¡Ay, mare meva! Casi no t'haguera conegut! ¡Ja ets tot un senyó de