Pàgina:Monòlegs humorístics (1903).djvu/14

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

deya, podria ésser ben bé que'l que vol ésser el nostre gendre no fos lo que representa; perquè ¿quí sab mare de Deu? Y tu qu'has corregut la Seca y la Meca y que may te faltan bonas paraulas, perque ja veurás, noy, las bonas paraulas son las que fan menjar als malalts. Aixís es que podrias informarte de si ell... ¿m'entens?

—Sí, senyora, sí, entesos. ¿Peró informarme? ¿ab qui? ¿ab els malalts?

—¡No, home, no! Ab uns senyors que't diré.

Y anantsen cap a la calaixera, obra una capsa que hi havia allí assobre, d'aquellas de dulces y treu un paperet, tot dihent:

—Té,'l meu senyó ha apuntat aquí las personas que podrán donar rahó del promés de la noya y una pila de cosas més. Perque tu ja compendrás que si nosaltres hi aném directament, no'ns dirán pas la veritat, mentres que s'hi vas tu, y fente una mica'l ganso, com qui tracta de fer algun negoci, tu qu'ets llest, potser sí qu'en podrás treure l'aygua clara. ¡Qué diantre será que ab cinch no poguém sapiguer la veritat! Y cregas que tan jo com en Cayetano, com la Juanita, sempre te'n estarem agrahits.

Jo que agafo el paper y llegeixo: (Se treu un paper.)

«Pedír informes sobre don José Balart, á don Anastasio Fustagueras, 8 Capellans.—¡Vuyt capellans! ¡Ab, no! Capellans, número 8.—Don Pablo Pous y Prats, Trompetas 7 y 9. Don Francisco Tirallonga y C.a, del Comercio.