Aquesta pàgina ha estat revisada.
MONÓLECH
Presó del últim comte d' Urgell á Xátiva. Porta al fons que's tancará ab estrépit
després d' aixecarse 'l teló. Finestra reixada y alta á la dreta per hont entrará la lluna quan s' indiqui. Un jas á la esquerra. Per terra una antorxa apagada, y una arma partida pel mitj ab la empunyadura en forma de creu. Jaume d' Urgell estará estés com mort al mitj de la escena. Poch á poch obre 'ls ulls assentantse á terra abans de comensar á parlar.
Espantosa visió! Si fins me sembla
que somni no ha sigut; que ara aquells homes
d' aquí dintre han sortit, y que 'm parlavan!
Mes no, que jo he dormir, sobre esta roca.
Senyor, Deu meu, daume coratj; 's brassos
me pesan com á tronchs y 'l cap se 'm torba.
Pausa.
Ja será mitja nit. Vuy á la reixa
acostarme y no puch. Si no tinch forsas
per moure un pas d' assí! Sembla que 'm lligan
