das lo que 'ls ocorría, com m' era indispensable assegurarme de que 'l bras de Santa Tecla continuaba guardat dintre son urna d' argent y pedras finas, l' imatge de Sant Magí devotament adorada sota la volta del Portal del Carro en lo mateix lloch hont los francesos envejosos de nostra Cathedral famosa volgueren volarla posant força barrils de pólvora sota 'ls pilans y una corda ensofrada... de més de mil canas! qu' anaba d' un barril á l' altra y fins al portal en qüestió, hont un soldadot ferotge calá foch á la metxa... per tres vegadas!— Per sort Sant Magí que d' allá dalt veya las cascatas de sanch saltant d' un grahó á l' altre de las escalas de la Seo, qu' habia sentit los jemechs dels agonisants, admirat llur heróica manera de ferse matar tingué compassió... de la Cathedral! y eixint de darrera 'ls núvols ab una regadoreta plena d' aygua regá la metxa. Encare 'm sembla veure la pintura mural que representa 'l miracle... Sant Magí agenollat damunt d' un floch de núvols, l' aygua que raja en arch de cércol molt regular, las murallas en primer terme, arreu defensors de la ciutat estenellats, perdent llur vide per nafras y burxadas; lo soldadot francés ab morrió com una gerra, fugint espahordit d' aquell rajolí d' aygua miraculosa.
Pàgina:Niobe (1889).djvu/12
Aquesta pàgina ha estat revisada.
