Pàgina:Niobe (1889).djvu/15

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

veurer miserias! deya frare Damiá. «Si una persona pogués ajudarlos!» afegía la senyora María.
 Eram indispensable veurer á Ton boig. Un benéyt que sempre giraba per las paradas de boters y á qui 'ls aprenents y fins devegadas los fadrins feyan cent malesas: entrarli una pell de bimet de cércol per un forat del nas, sortirlahi per la boca, estirantlo després per lo bimet nusat á tall de garrí que cerca tófonas. Ferli empassar pessas de dos, donarli un quarto si's menjaba sardinas cruas. Li feyan saltar pallas á peu junts, y 'l pobre pera aixecar los dos peus á l'hora feya grotescos esforsos essent mitj baldat de camas. Pera pujar á Tarragona ab un cabasset d' encenalls y astellas de boter, estaba duas horas qu' entretenia lladrant cansons d' actualitat.
 Me feya encontradís ab lo Joan tonto, un que sempre roda per la Cathedral y n'ensenya las curiositats als forasters.
 N' hi ha que 'l suposan una mica estrofa, fent lo ximple pera viurer ab l' esquena dreta. Te protectors anónims entre la gent de la fáccia.
 Un cop se l' emportaren á Roma y quand foren dayant lo Papa (Pio, IX) ell, lo desvergonyit, qu' era un no res, passant da-