l' artillera, un pobret verdaderament manso d' esprit que sos parents caritativament cuydaban y mantenian, donántli com feyna, més aviat pera tenirlo entretingut que pera profitar de son travall, lo pelar mánechs d' escombra á casa Jaume l' espartet' del carrer de Mar... y'n pelaba quand estaba de bon humor, quand no, prenia un cantiret de llauna y se 'n anaba á la font de la plassa de l' Aduana portant lo canti agafat ab la má esquerra; Puix era esgarrat de la dreta... Lo pobrissó era mut, manco y coixet. No obstant tot babejant reya com un benaventurat si alguna dona esperant tanda á la font li deya alguna francesilla. Era graciós tot plé... Terrible en qûestions sexuals y, si li donalan corda, un molt obsceno.
Lo Tet del clavetayre manxant sempre 'l pobrissó, cantant tot lo sant dia, omplint la plasseta dels Cedassos de sas cansons ó de sos plors, puix tant aviat reya com ploraba, eixint tant en fora 'l carter com la cadena de la manxa li permetia .... pera empaytar un gos, disputarse ab los fadrins del Xon l' espardanyer que per divertirse li cercaban rahons, gastant los montants de la portalada de tant passarhi la cadena, manxant del carrer estant, mentres son pare, sos germans y'l xato prenian de la fornal la ru-
Pàgina:Niobe (1889).djvu/17
Aquesta pàgina ha estat revisada.
