Pàgina:Niobe (1889).djvu/18

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

henta barreta, l' aprimaban damunt l' encluseta, l' enfonsaban dins la femella y feyar ab cinch cops la cabota, y ab un sisé, donat en sech ab lo tros de ferro que á la má 'ls quedaba, feyan saltar lo clau en l'ayre y per terra.
 Al terminarse la feynada lo Tet eixia al carrer saltant com un badell. De la primera embranzida fugia fins al Roser, fins al carrer dels Gitanos; mes aviat tornaba, atret per l' olor de recapte que 'l seu apetit colossal debia ferli trovar deliciós.
 L' Aranva, un coix que venia bitllets dels empedrats, de la Caritat... per tot se 'l veya!
 La Montblanca, que rifaba cocas de pasta adobada, matons, mocadors de pita, plats de crema, préssechs primerenchs.
 Lo Patarrot... un gitano de per llá sota la volta del carrer de la destral. Casi sempre borratxo, planyentse de sa filla, la Macarena, que'n feya massa... cada deu mesos li portaba un net.
 Xanxo, un ximple també, aficionat al mam, recurs de panxas vuydas, que tot demanant caritat vos parlaba de las minas que tenia á l' Argentera, del senyor M. que las hi volia estafar.
  Un tipo ferestech: o senyor Piton. Passejaba ab casaca vert-granota, calsas blancas