Pàgina:Niobe (1889).djvu/19

y barret de palla casi tot l' any. Un mal geniot, viu com un furó, rabiós; na's pogué fer may á set esvalotat. «Senyor Piton, vol una pesseta per un pantalon?». Cada punt vos etjegaba entre esquena y clatell un bastonás que previngut portaba. Renechs y malas paraulas no 'n volgueu més!
 Durant certa temporada de bonansa, un xich domesticat per gent de bé, fou ajudant del estudi de don Ciril-lo ó del senyor Puig son successor.
  L' antítessis de Piton l' irrascible, era un pintor de parets y portas anomenat lo senyor Aris. Lo desgraciat era víctima de la murrialla que 'l perseguia, li cridaba «si 'l rector de Calaf li habia fallat l' as d' oros... Si habia trovat molta moneda falsa... Si la seua dona l' estimaba... Si era viudo... si 's volia casar ab una puvilla rica.»
 Los més murris li estiraban lo fardellet qu' eternament portaba sota l' aixella.
 Y ell, resignat, humil, dócil, donant las gracias, saludant, per poch que 'l miressin sens sarcasme.
 Se pretenia pintor d' atributs, de lletreros, y fins de Sants! Afirmaba haber decorat molts menjadors d' hostal, iglesias de vileta, daurat altars majors, retratat un Vicari!