Pàgina:Niobe (1889).djvu/23

 —Naturalment... y esborraba las creus ab la sabata y comensaba un cércol. ¿Com ha dit lo plastis... tis?...
 —Qui gosa, cantántla ab la veu, altre dihentla en llenguatge rítmich, representantla ab colors. Densá que 'l mon es mon l' home-canta 'l mateix himne: bellesa, alabada sigas!
 —No li dich que no, mes tinch altres mals de cap y si no li vé malament ho deixarém per més tart.—
 Y jo, reparantlos á tots dos confusos, no poguí contenir una riallada, que trovantnos casi esquena contra esquena, los sorprengué.
 Giraren lo cap y voltant jo 'l brancam que'ns separaba, los donguí'l bon dia que 'm tornaren admirats.
 —Tú per aquí?... de quant en sá? per molts dias? feyan l' un ó l' altre.
 Conversant com bons amichs arrivarem al carrer del senyor Ventureta y al serhi, ell s' entrá á caseua. Al senyor Ginovés prenentlo jo pe'l bras y féntlo caminar depressa, puix las dotze tocaban, me 'l vaig endur á un d' eixos moderns hôtels de ciuat petita, hont tot hi es pretensiós y esquifit comensant pe 'l nom, que pe 'l cap més baix ha de ser de l' Univers ó dels Emperadors, seguint pels hôteliers, humils criats d' altras fondas