Pàgina:Niobe (1889).djvu/25

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 —Donchs si, noy, me deya 'l satisfet senyor Ginovés mullant un tarrosset de sucre en la cojeta de rom y xuclant lo terrós ab llaminería. Feya dos anys de passo que jo habia muntat una cobla á Montblanch, sonaba 'l fogot als enterros, donaba llissons de guitarra al fill d' un notari; tot m' anaba d' alló millor quand lo Jaume Garriga arrivá cridat per sa germana que segons li deya per carta se sentia pocb vividora.
 Lo Jaume que fora d' Espanya m' oblidaba mesos y mesos responent á cada deu cartas meuas ab quatre ratlletas escritas darrera un programa de concert, en los marges d' algun diari en lo quin se parlaba d' ell; quand sigué aquí recordá al vell amich... y si massa m' enfado... al mestre! que tant bons consells artístichs li habia donat, que tant habia estés sa anomenada per las agencias de baix al port cercanthi patrons de Portvendres, d' Agde;... Genovesos, Triestins pera férloshi llegir los diaris que relataban sas proesas.
 Me feu certas confidencias, me tingué á caseua en qualitat de... secretari musical, me feya copiar solfa. Habia llogat un piset per ell y sa tia que l' ensendemá de l' enterro de la Mercé volgué eixir de casa dels