Pàgina:Niobe (1889).djvu/29

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

de sangoneras, mitjansant qual pago lo bagul dels paperots y de la roba bona li foren retornats.
 Per agrahiment de la petita quantitat per mi bestreta, lo senyor Ginovés me deixá triar en aquell mare-magnum de papers apilotats per mans de cambrers d' hostal, per ell mateix que sens dubte al rebrels de l' amo de la casa hont los habia deixat abandonats la senyora Pona Gatriga habia cregut trovarhi un tresor, un testament ó donació.
 L' hostalera s' habia girat com un panell. Feu brometa ab lo senyor Ginovés dihentli que 'l volia fer dinar com un canonge, preguntantli ab semblant de gran interés si no s' habia tornat á ressentir de las fibladas al costat, recomanantli cuydarse, no fer imprudencias... Li donaria escudella barrejada, llus en romesco, pernil ab rovellons, un perdigot á l' ast, ab crostonets de pá sucats com á ell li agradaban, en lo mateix greix regalat de la bestia; que fins si voliam esperar tindrian coca ab sorra y crema per darrerías.
 Lo pobre vellet escoltaba embadalit á l' hostalera fentli delicats reparos sobre l' ordre de successió d' un menjar y l' altre, recomarrantli com cosa sacratíssima que l'