Pàgina:Niobe (1889).djvu/28

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

peradoxal Reus, Paris y Londres invenat per algun gelós, algun sacristá de capella Tarragonina espahorit de ias maneras una mica gasconas de tots los nats entre l' arrabal de Sant' Ana y 'l camí de Salou; paradoxa que té gran fondo de veritat.
 Reus es lo cap de tots los pobles de la provincia de Tarragona, la ciutat hont per virtut de son allunyament oficial s' han conservat més vivas las tradicions, menos barrejats de castellanía 'ls llinatges, lo niu d' hont hah eixit los homens més mascles en totas las especialitats: arts, negoci, armas, ciencia ó lletras.
 La població que, petita y tot, remou més ideas, empren més travalls nous, fa propis més avensos, adopta ó crea més teorías. Si á Espanya hi hagués força pobles com lo de Reus la Nació catalana aniría al davant de totas.
 Per llá á las onze lo senyor Ginovés vingué á trovarme y junts anárem á l' hostal...
 L' hostalera al véurens entrar ni sisquera 'ns torná 'l «Deu la guart»; mes l' avergonyit senyor Ginovés ab molta cortesía li digué que 'l Senyor venía per alló, y desseguit l' hostalera feu altra cara.
 Total: lo pobre vellet debía uns quants dinars, mostassa, manxiulas, una dotzena