Pàgina:Niobe (1889).djvu/27

cridat l’ atenció, y profitant d' un paréntesis obert per lo meu interlocutor m' hi vaig ficar preguntantli qu' ahont los tenia 'ls paperots.
 —A Reus, me respongué sospirant després d' un silenci passat en meditar si li convenia dirmho, cercant pot ser dins sa memoria un poch confusa lo siti ahont habia pogut depositar los objectes de que parlábam.
 —A Reus? que hi té Casa?
 —No... Devegadas hi faig estadas llargas. L' istiu passat hi hagué ópera. Lo Socona 'm feu saber que li mancaba un contrabaix... M' ho guardan al hostal de la Sanch... ab lo bagul de la roba bona.
 Y 'l pobre senyor Ginovés encara qu' una mica enterbolit, comprenent que jo 'm feya cárrech del perque d' aquell m' ho guardan ab lo bagul de la roba bona», acceptá la meua oferta d' una passejada á Reus un d' aqueixos dias.
 Un d' aquells dematinets prenguerem lo tren de las nou y quinze, y enrahonant com dos companys d' edat parella arrivarem á Reus, hont lo senyor Ginovés aná ans que tot á fer visita á certa dispesera hont habia posat moltas vegadas. Jo mentres tant donaba'l tom per la nostra Athenas, la del