feta treurer del pou de l'estable... es l'aygua més gelada del vehinat.» Després s'assegué.
Los colzers damunt dels genolls, fregantse las mans, brandaba 'l cap y de tant en tant badallaba.
Soptadament, ohint remor de passos en lo corredor, figurantse que 'ns portaban lo per ell tan sospirat dinar, s' aixecaba en sech corm los gegants de mollas que hi ha dintre las capsetas, y anaba á obrir la porta vidriada lent un somriurer més tendre, un geste més galant, mes plé de voluptuosas promesas que si tenint trent' anys hagués esperat dins sa cambra á la princesa Blancaflor...
No era 'l nostre dinar... era 'l d' uns altres! Y tornaba á sa cadira reprenent son posat meditatiu y ansiós.
Per fi la portaren la ditxosa escudella!... y'ls rovellons del bosch de Poblet, y las perdius, y la coca, y la crema cremada, y rahims moscatells y pressechs grossos, perfumats, y vi blanch bó, y de negre, encara millor, de ranci ab més anys de vida que nosaltres dos junts; malvasía que semblaba topacis liquefiats, fusos dintre petons de setafí... tot exquisit, tot millor que cap altre menjar y beurer que 'n lloch del món trovarse puga, puix no hi ha terra com la nos-
Pàgina:Niobe (1889).djvu/31
Aquesta pàgina ha estat revisada.
