Pàgina:Niobe (1889).djvu/32

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

tra pera menjars tant excel-lents per natura, y per ars tan sabiament adobats.
 —¡Quína diferencia! suspiraba estátich lo golós senyor Ginovés; quína diferencia ab lo dinar de l' altre dia á l' hotel d' aquells esmolets!
 Jo, irreverent, lo senyor Ginovés casi se 'n agraviá, feya poch cas de las exquisitats que'ns presentaban y tot menjant fullejaba, llegía paperots que trovaba interessants... per lo que deyan, per lo que 'm deixaban endevinar.
 De llur lectura, d' aclariments verbals del senyor Ginovés, de recorts locals n' he' compaginat la següent novela.