tats códols... lo possessor de casa y terras, aquell á quí lo Fisch, patge de bossa de la Col-lectivitat, anomena lo Propietari; esdevé una entitat social important, un Socio interessat en la bonansa y enlayrament dels afers nacionals.
Per çó, gran ó petita, lletja ó bonica, campestre ó vilatana, tenir casa ha sigut y será sempre l' ideal de tot home fortament arrelat en la terra nativa.
Tot lo anomenat propietat, objecte del quin ab preferencia als altres homens, un d' ells pot usar, gastar y gosar, dona satisfaccions.
Esser propietari d' una lleugera nau, d' un fogós cavall, d' una col-lecció preuhada d' objectes raros per llur hernosura, será font de goig per lo possehedor.
Tenir un ó cent papers ab alegorias al cap d' amunt y redolins numerats á sota, mitjantsant quins retails una Banca, Societat, Tresor, paga renda; es tenir cosa útil.
Set possessor á la vegada de força papers virolats que portan renda, y força objectes bells; es ja per molts homens lo summum de la prosperitat .... mes no obtant, cap possessor de riquesas artísticas comercials, bancarias, es poderós, es propietari es Senyor de sa casa, si no 'n té de propia.
Pàgina:Niobe (1889).djvu/34
Aquesta pàgina ha estat revisada.
