Quant sabiament viuhen los qui amos de llur casa y terra... del Casal! saben conrearlo nudrintse de sas cullitas, transmetentlo ab creixems, si á copia de suors han conseguit engrandirlo ó millorarlo.
Quant sabiament visqueren los avis del Ramon en aquell Mas del Molí Vell del quin eran senyors... Reys! més que no ho son los qui portan corona de tots los estats que forman llur realme.
Viscissituts, erros de rahonament, voluntats encontradas feren davallar á sa familia paterna de la alta gerarquía de Masover, de propietari rural, á la tant modesta de vilatá desenfeynat.
Era molt petitet y recordaba que tot endolat son padrí 'l portá á una vileta de la Conca de Barberá. Ab son padrí qu' era 'l rector d' aquella parroquia vivía una vella molt morena, nas llarch, prim, la pell de las galtas penjanta com pell de bufeta ressecada y vuyda, boca sense dentadura, ulls vius, de ninetas més negres que la negror, cabellera blanca, esburrifada:, lo cos encarcarat, lo respirar aufegós, lo parlar breu y sentenciós. Quand no parlaba, jemegant
