Pàgina:Niobe (1889).djvu/4

dora girant pe'ls ámbits de la vila natal: freda, callada; somniantne d' altres de mágica estructura, ab esplendors dignes de fadas?
 Després ha cercat pe'l mon l' ideal morada y no trovantla ha girat l' esguart vers aquell recó avans fret y rónech, llavors rich y plé de suaus recorts.
 En realitat viatjar no es més que fástich del siti ocupat, y esperansa, fallida sempre, de trovarne d' altres que sigan més plascents.
 Així á un fill de la vella Tarraco per qui la ciutat era estreta, callada, muda quand ell n' imaginaba de sorollosas y vastas, los mateixos llochs ans desdenyats semblan al cap d' uns quants anys d' ausencia, plens d' encantaments, de suaus murmuris no causats per la ferotje lluyta de la famolenca humanitat que s' agita fins á perdrer l'alé en las vilas que 'ls homens han convingut en nomar centres de civilisació, emporis de las arts, del comers, de la industria.
 Los sitis més rebutjats son los qui més gustós freqüenta. Un munt de runa, un pany de muralla, un carreró hont lo llecsó, prospera per entre 'ls mals juntats códols l' admiran com cosa may vista. Las milloras, l' enxamplament de carrers qu' estaban perfectament com los avis los habian dis-