Pàgina:Niobe (1889).djvu/5

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

posat, l' enlayrament d' edificis burgesos fora de proporció ab lo qüadro de la ciutat; l' enderrocament de la magestuosa cintura que tantas generacions habian respectat y embellit, lo deixan fret.
En busca de certa esplanada d' hont lo Mediterrá pot contemplarse fins al confús horisó, lo camp fins i la llunyana boyra, la ciutat com un colossal monument, com un llibre obert que parla per tots sos fulls á qui vol llegirlo, habia jo eixit cert dematí d' istiu... d' ara fa sis ó set anys.
Ne feya força que mancaba de la terra y al tornarhi volia passejar novament per aquell jardinet públich de tant hermosas vistas que hi ha junt á la casa d' Orfens, limitat per una barana que protegeix de mortal cayguda en fondíssim precipici, ornat de retalladets xipresos que forman jerros, pórtichs y voltas, de quadrets de boixos tancant tota mena d' olorosas flors ab son bassí d' aygua y 'ls dufins entortolligats al mitj que llansan aygua pe'ls foradets del morro... Véure las ocas blancas que captan molletas de pá, los peixets daurats, acarminats, ab lluissors de loch ruhent que van y venen per entre mitj dels nenufars, per sota las artificials y reduhidas balmas damunt las quinas reposa 'l grupo del surtidor; assen-