al padrí y la tia anaba y venia per casa cridantlo á las horas de menjar, resant tota sola davant de la llar, escoltant á las personas que venian y li parlaban. Lo Ramon s'entretenia ab los conillets, donaba menjar als muixons, repassaba'ls llibres en quins son padrí li habia ensenyat de llegir, anaba al fossar cada tarde á dirli pare-nostres davant del ninxo... devegadas s'aturaba de resar pera ventar patacadas á la desvergonyida sigrantana corrent per las escletxas que habian deixat entre la pedra llaurada ab lo seu nom, lo Requiescat in pace... y fins un bonet de capellá d'alló més ben fet; y la volta de rajolots. Ab la mánega, ó'l mocador netejaba l'inscripció babejada suvint per caragols y carraginas.
Un matí arrivaren á l'Abadia aquell capellá que s'habia mirat los sostres y embans ab tanta atenció, y las duas donas. Tingueren llarga conversa entr'ells y al despedirse digueren á la tia qu'enviarian un paleta pera mudar rajolas y emblanquinar la cambra hont habia finat Mossen Narcís, adobar las escalas... que quand tot fos llest portarian los mobles.
Cap al tart, després de sopar, la tia li digué qu'aquell capellá y las duas donas eran los estadants nous.
Pàgina:Niobe (1889).djvu/66
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
