Qu'ell, Mossen Benet, era enviat com rector al lloc del padrí; qu'ellas, eran sas majordonas... duas parentas seuas... que'ls deixarian estar á l'Abadia, mentres trovessin altre casa, mes que debian mudarse.
-Y hont anirém tia? li preguntá.
-No ho sé, fill meu, fou sa resposta.
La vinguda del paleta y del manobra foren per ell d'un gran recurs. Los obrers no donaban un pas sense véurese'l aprop, no clavaban l'escarpra en cap rajola trencada, no portaban cap gaveta de guix, no donaban cap paletada á las esquerdas dels embans sens que ell se'n fes cárrech.
Travallaren prop de quinze dias resseguint, emblanquinant. Destaparen lo pou: lo manobra hi baixá pera escurarlo bé y'l serrallé de l'Espluga portá una curriola y una ferrada... los cabirons de la saleta'ls pintaren de blau y á la cuyna y al passadís de l'entrada hi feren unas faixas ab esquitxos de tots colors. Posaren la casa que feya goig... fins pintaren la porta de la cambra de Mossen Narcís, lo fustám de la finestra y'l bastiment de l'alcova; de color de canyella.
Quand tot fou llest, vingueren las majordonas, netejaren los vidres, las rajolas y mentres acavaban, arribá Mossen Benet pre-
Pàgina:Niobe (1889).djvu/67
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
