cedint duas carretadas de mobles, caixas y baguls.
Aquell vespre la tia y'l Ramon dormiren plegats; reparant ab gran tristesa que las majordonas s'acomodaban en llurs cambras.
A mitja tarde del jorn següent arrivá la darrera carretada de fato y al ferse fosch, la tia y'l Ramon arreconats á la cuyna presenciaren las majordonas fent llur sopar en llurs fogons, rentant los plats en la llur ayguera y després, trovantse cansats del trasvals del dia, los nou vinguts anárensen á jaurer á las cambras bonas.
Lo Ramon, acotxat en lo llit de la tia, la reparaba anant d'una banda á l'altre, arreplegant aixugamans, trastets de cuyna, posantho tot dintre paners grans.
Per fí la son lo vencé y sens girarse una sola vegada degué dormir tota la nit.
Lo carreter qu'habia portat fato de Mossen Benet, vingué ab lo carro á punta de dia, ajudá á la tia á carregarli'ls seus mobles, y paners, y per llá á las sis de matinada eixian tots dos del poble.
Pe'l camí'l nen preguntá á sa tia «¿qu'ahont anaban?» y ella li respongué «á Tarragona.»
Quand la carretera anaba de muntada, per alleugerar la carga y estirarse las camas,
Pàgina:Niobe (1889).djvu/68
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
