Pàgina:Niobe (1889).djvu/70

Mentres cridaba uns quants ¡osque! á la mula; responia tot corrent darrera'l carro «¡no tinga por!» «¡ja hi seré avans, ja!» La tia li cridaba que fes via mentres ella passaba «per cert carrer» pera fer «certa diligencia». Lo Ramon acostumat al laconisme de sa tia, la seguí sens ferli cap pregunta, caminant tot de cantell per no perdre de vista la ciutat de la quina s'allunyaban segons li semblaba, puix damunt l'elevació qu'anaban deixant á má esquerra s'hi veyant torres imposants, murallas de gran alsada.
També feya part de la ciutat lo barri al quin se dirigian, que segons la direcció de la carretera debia caurer á vora mar.
Al cap de poch passaren un portal «de Lleyda», li digué sa tia y's trovaren en un carrer que semblá al nen més dret y ample que'ls del poblet d'allá dalt y fins que'l carrer major de l'Espluga, si bé ménos bonich. Tot eran á banda y altre prats sense herba, munts de brossa.
Al cap devall del carrer hi habia una plasseta ab una font de pedra picada al mitj. Figuraba un altar de quatre caras ab una columna posada damunt. Remataban la columna duas bolas com cindrias de las grossas y una corona reyal entre cindria y cindria.