Pàgina:Niobe (1889).djvu/79

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

cis més poch divertits... oficis pera esgarrats, responia 'l Ramon quand lo consultaban.
 -Donchs que vols ser? decideixte. Tas tias no 't podrán mantenir sense fer rés, insistia la muller del sastre Ventureta.


 Prop de las Carnicerias hi habia la botiga de mestre Ponis y passant davant, lo Ramon reparaba que 'ls fadrins serrant fusta ó redressantla sempre cantaban. Ademés, suvint ne veya qu' acompanyats d' un aprenent, ab la senalleta plena d' eynas se 'n anaban carrer avall pera adobar balcons y portas...
 Ofici per ofici escullí lo de fuster... podria ferse capcetas, bólits, clavar claus, anar per las casas seguint al fadrí dels remendos, fer uns de brassos y camas.
 Un cop lo determini prés, aviat li trovaren amo: un fuster-ebanista del carrer major que 's deya Pau y que per comensar li ensenyá hont eran los cantis, recomanantli que no deixés may la botiga sens' aygua... Se 'n gastaba molta: per l' ayugacuyt, per béurer los fadrins, per la mola de las eynas... per la mestressa de dalt del pis.
 Per excepció, per ser ell quí era: un apre