nent recomanat, lo Pau li permeté perdre un' hora, de vuit á nou del dematí, en lloch dels treinta minuts qu' eran de rigor per l' esmorsar, perque anés á solfa.
Amagantse sota la blusa (era d' indiana ab mostras y no baixaba més que la trinxa de las calsas, per oposició á las blusassas dels gabatxos que son de tela de sac y las arrosegan casi); amaganthi sota la llibreta de las llissons pera evitarse las burlerias dels ganiveters, lo llauner y 'ls impressors dels quatre cantons que l' aprneent novell ab sas surtidas regulars y son retorn á las nou passadas intrigaba; corria casi fins qu' habia girat la cantonada y 's veya lliure de las plagositas d' aquells obrers vehins qu' esmorsaban á la porta de llurs botigas... Quand ja no sentia més lo «¡agaféulo!» y las riallotas bestias d' una mena d' os pelut y pesat que feya anar la roda d' esmolar, navajas y eynas finas de ca 'l ganiveter, caminaba ab pausa y se 'n muntaba á ca son mestre que vivia prop de la Xicolateria de Cabessa.
Era sastre (naturalment), y á l' orquesta del teatre, á la Capella de la Seo, per tot hont lo llogaban, sonaba 'l clarinet.
Per primera llissó li prová la veu, acompanyada ó per millor dir sostinguda pe 'l cla
Pàgina:Niobe (1889).djvu/80
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
