rinet, li doná idea del compás de quatre, y li feu copiar del método manuscrit de Mossen Bonaventura Bruguera (un dels millors mestres de capella de la Seo) uns quants fulls de teoría y las cinch ó sis llissons primeras... Mentres ell escribia solfas—lo qual li venia molt de nou, puix l' emoció per una part y la falta de costúm per altre li encarcaraban los dits—lo seu mestre emprenia ab altre deixeble idénticas operacions: prova de la veu, quatre patacadas en l' ayre com si ventessin moscas á compás, y l' assentada davant la taula del método pera copiar las llissons.
Tot marxá xano xano 'ls primers dias, mes l' altre deixeble, lo fill d' una fils y betas del carrer de la Merceria que 'l senyor Francisquet ensenyaba ab gust perque sensiblement aprofitaba, era causa de grans tristesas pe 'l Ramon.
Quand més avansaba l' altre, ell més s' encallaba. La part teórica era lo de ménos: lo valor de las notas, la tonalitat absoluta ó relativa que se 'ls fá representar, lo perque de las claus... dels sostinguts y bemols foren materia aviat coneguda. Lo que li era imposible executar á satisfacció del mestre era la rigidés del compás, tant si era de quatre com de tres temps, y sobre tot lo entonar, lo solfejar afinat.
Pàgina:Niobe (1889).djvu/81
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
