Pàgina:Niobe (1889).djvu/85

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

nos ensenyat á tots nosaltres, que som tant ases, no té cap mérit ensenyar á un xiquet que sab de lletra, que 's fill de músich... de compositor! digué inflant la veu com si hagués pronunciat una paraula més grossa y vaga qu' un núvol.
 Y sense que 'l senyor Francisquet sapigués qui fou Schopenhauen, ni Darwin, ni Auguste Compte, ni lo que volian dir los mots atavisme, transformisme, selecció; s' engolfaba en teorías, sentaba bases pera provar al fuster si es positiu ó fals que 'ls testos se semblin á las ollas, si val més morir que no haber viscut, si tant mateix hi habia certas personas que no sabia perque habian vingut al mon (mentres que d' altres sens dubte ho sabia.)
 Quand s' hagué esbravat, protestant de sos bons sentiments envers aquell deixeble, á qui com á bon xiquet rés tenia que dir, entrá en la manera de véurer del fuster, que sens teorías ni fatalismes, habia trovat tot sol la solució convenient.
 —Ja que 'l Ramon té mala veu, que no canti, li respongué. Alló de la bona veu era un dó, perque després de tot que no li vinguessin ab cuentos á ell.
 Coneixía personas molt duras de testa y que refilaban com calandrias y tot se