Pàgina:Niobe (1889).djvu/95

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

 Violins segons: Costa, Butifarreta...
 Contrabaix: lo vell Rompo.
 Violoncello: 'l Cisco.
 Clarinet primer: aquell sastre dels clatellots. Clarinet segon: lo senyor Gatets.
 Flauta primera: davant del endormiscat Camas d' or, lo princep moro. Segona, ó be octavino: era 'l seu paper.
 Cornetí primer: casi sempre un músich de regiment, ó 'l senyor Galons l'estanquer. Segon: l' Esteva.
 Trompa: Ramonet Costa.
 Fiscorn: Merla l' enquadernador.
 Figle: Pistolas lo serrador.
 Platerets, bombo, timbal: lo senyor Santillana.
 Tal era la plana major de l' orquesta d' aquell teatre quand lo Ramon s' hi estrená.
 L' istiu si passaba alguna companyía d' opera feta de desfets de las de Barcelona, se reclutaban mitja dotzena de rascadors de cordas, un parell de músichs de la guarnició, un pianista que feya d' arpas, y sota la batuta del senyor Aleu, del senyor Porcell, del Eussebi Dalmau ó d' algun maestrino italiá que venia ab los cantants, sino feyan soroll, feyan nombre.
 Un cop donat lo la y fetas las advertencias sobre 'ls fulls que s' habian de saltar,