al anar al travall, sa tia Pona li feu pendre 'l jech y posarse las sabatas, dihentli:—Que quand plegués se tragués la blusa, y ab lo jech posat, las sabatas espolsadas y las mans ben netas, anés á la porta del teatre y demanés pe'l senyor Antonet que li faria sonar la flauta... deixant corre 'l dibuix que may li faria guanyar un quarto.
Ella mateixa passá per la botiga de mestre Pau pera demanarli que deixés plegar al xiquet ans de la set, portarli berenar, la bossa verda ab l' instrument, y la clau de l' escaleta.
Tot se feu com la tia habia dit, menos lo de sonar la flauta. Be es cert qu' ell la portaba neta de dins y fora ab la clau (l' única) lluenta com una arrecada de botó y atmetlla y las virollas qu' encisaban; mes lo senyor Antonet, enterat probablement del mérit flautístich del noy, li doná 'l delicat encárrech de repartir papers de solfa.
A cada mudada li ensenyaba las llibretas qu' habia de pendre d' una mena de cova de sota las taulas á la quina, ajupintse pera entrarhi, acudian casi tots los músichs mentres feyan l' acte; y 'l noy, com un carter, anaba llegint.
Violino primo: davant de Lapruna (un músich sort com una paret), l' Agustinet cafeter y 'l Magí barber...
Pàgina:Niobe (1889).djvu/94
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
