Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
Las prediccions del senyor Francisquet lo clarinetista resultaren certas: lo Ramon «no tiraba de son pare». Després d' unas quantas provaturas desgraciadas degué embossar la flauta y conformarse ab lo modest encárrech d' arreplegar y repartir papers de solfa.
Tot solet, sense auditori, encara, mica més mica ménos era home per treure bé la part de segona flauta d' una pessa poch dificultosa; mes al costat, davant y darrera altres músichs ni sisquera veya las notas, may sabia hont eran. Contaba 'ls compassos d' espera ab lo peu, ab la má, ab lo cap, ab tot lo seu ser corporal y moral y per més que
