Pàgina:Noveles (1906).djvu/100

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
96
emili vilanova

que porto al mando vint homes y la responsabilitat dels interessos, tinch d'aguantar lo golpe y ferme respectar per tot. Una veu y un mando, y entesos.
 — Donchs, quan feu la festa? y'ls diumenges també teniu de fer aquest posat?
 — Es lo genial de la persona. Però, si a la de casa li mancan quatre duros, ni té de piular; damunt de la calaxera se li dexa mitja dobla de quatre, y firmes, a la carrera.
 — Diguèu que tot va per real ordre!
 — Com a casa, — digué un dels riberos. — Quan m'hi presento, comensa'l jòch dels muts; tot va per signos. Abans, arribava jo: «Míra, Manel, què ha passat a l'escaleta; que la Vicenta y la Tuyas s'han barallat, ab un escàndol qu'hi hà hagut, y s'ho han dit tot, per que diu que la Vicenta estava agraviada ab l'altra, y l'altra diu qu'ab la Vicenta, per que diu qu'al safreig li van dir qu'era una busca rahons…» «¿Que no't dona la gana de callar? — saltava jo ab un crit y un cop de puny a la taula, que tot feya tantines. — Ansia, y a ca'l