Pàgina:Noveles (1906).djvu/111

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
107
tristeta

quexa unes cobles de refilets aguts que vibran per demunt dels repichs dels malls y malgasta tota una sinfonía de notes concertades, ab lo coll inflat, les plometes estarrufades, orgullós, altiu, com si cantés l'himne del treball y ses victories.
 Al peu de la botiga s'hi atura la quitxalleta y'ls aprenents que venen de la font, guardantse'ls cantis sota les cames a manera de pont, y contemplant embadalits tan pintoresch divertiment, seguint les embestides de les espurnes y esquivantles ab lo bras posat devant dels ulls.
 — ¿Alsa, canalla, ¿que voleu esguerrarvos ab una metrallada?
 — Senyor Jaume, — pregunta un, — ¿que'm dexaría treure la punta d'aquesta baldufa, si es servit?… —
 Algun vehí, especulador de les propies comoditats, no la troba bonica, ni divertida, sinó amohinosa. A quarts de sis, al bo del hivern, potser quan ab més gust venía la dolsor d'un'altra dormideta sornanguera a rescabalar desvetllaments matiners, l'enclusa escandalisava'l barri donant lo bon día al vehinat ab aquella desaforada batussa de cops