Vés al contingut

Pàgina:Noveles (1906).djvu/113

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
109
tristeta

res que s'allarguessin les mans per jugar a sardana!
A vegades, quan tenía reunida la companyía de fadrins y aprenents al voltant de la fornal ab los malls apunt y esperant que la barra surtís de la calda, tot d'una feya parar la manxa, exía al brancal de la porta, guaytava, y venía altre cop al peu de l'enclusa y ab veu resolta cridava «¡amunt!»; los malls queyan sobre'l ferro, li donava forma ab una especie de frenesí y'l sumergía a la pica com si estés inquiet per tornarsen desseguit vora la porta a donar la guaytadeta.
No sabía avenirshi; anyorava aquella companyía y aquells descans sabrosos fent lo cigarret, escoltant les converses de les compradores y bestreyenthi quan convenía.


* * *

— ¿Que'm sabría dir si està aquí una modista? — preguntà una dòna que ja's conexía qu'anava a doctorejar.
— Nó senyora, no hi es; es casa-