negror de les lones enquitranades que cubrían les estives.
— ¿Còm tenim lo Regalat?
— ¿Còm?... qu'una tormenta aconsegueix l'altra; que no fa nèt. Hi hà vuyt díes que té issada la bandera turca y conto que'l faràn cònsul, per que no la vol arriar per ningú...
— ¿Es dir qu'hi té dèria?
— ¿Què dius? Dotze duros de la setmana passada y vuyt d'aquesta que'n té perduts per que no compareix a la feyna, vès quants son: tots han anat canyó avall, assecant copes y buydant ampolles.
— ¡Malaguanyat xicot! ab un pit com un toro, que podía ser lo soberano del Moll de Barcelona, y que de riu a riu no n'hi hà d'altre que rebregui la feyna ab més salero y que tombi jornal doble com ell; que no l'aplacan macos, ni l'aplacaràn may; quan los altres s'hi pensan a carregarse un sach, ell ha fet dos viatges d'anar y tornar ab la farina a la estiva ò'l gra buydat aquí dalt.
— Axò l'ha perdut, aquesta fantasía: no més respira boato y fatxenda, que sembla que digui: «sol, apàrtat.» ¡Si la gent se pensa que'ls barcos
Pàgina:Noveles (1906).djvu/121
Aquesta pàgina ha estat validada.
117
tristeta
