Vés al contingut

Pàgina:Noveles (1906).djvu/122

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
118
emili vilanova

arriban a port no més per qu'ell los descarregui y gracies! que si no hi es se'n tornan a Marsella a demanar instrucció al armador, per si algú altre dels petits podem fer la feyna y guanyar un bossí de pà.
— Casi be tens rahó.
— Es un evangeli lo que jo dich, que t'ho firmaría un notari y ningú m'ho farà recular boca endins. Ara mateix hem arribat a un punt, que sense'l Regalat no's podrà treure ni una llíssara de l'aygua. Mana més que la comandancia. Ja t'hi pots estendre y ferho córrer per tot arreu: digues qu'en Manel ho diu... Malviatge aquesta Espanya de fanfarries.
— Be, no t'alteris.
— Si comensava a plantofades, aviat la tindría més nèta qu'una closca de petxina.
Jo, que fa vint anys que m'espatllo la salut doblegant palanques, embalumat com un camell, de barco en barco, alleugerintlo ò carregantlo fins que'l capità m'ha dit: «prou, Manel, que la tripulació no'm podrà fer la maniobra», ¿estàs tu? per que si no hi hà nostramo a bordo,