— ¿Còm? ab una maniobra d'ulls que'ls hi aturava'l singlot en sèch. Té d'advertirse que la dòna tenía ordres fulminants per ferlos anar tips y curiosos: al terrat de casa hi havía esteses seguidament, nit y día, vintivuyt mudades de roba blanca, desde'ls capsons fins a les mitgetes, sense contar les que tenía seques y planxades a la calaxera. Lo savó me'l portavan directament de la fàbrica al engròs dos bastaxos ab capsana y barra sostenint la caxa, que ja'ls feya anar enterchs y ensorrats de cap: no més los ulls podían alsar.
— ¡Amigo, quín gasto!
— ¡Lo gasto ray! en aquell temps guanyava lo que volía. D'emvernissar una calaxera me'n donavan més de lo que val ara comprada al carrer dels Banys. Y la gent que s'esperavan y'ls nuviatges entretinguts y'ls casaments retardats fins que jo podía enviarhi la brigada de fadrins a penjar quadros, retocar portes, pulir escaparates, vernissar armaris, calaxeres, taules, etz. Tenía set fadrins de remendo seguidament y un resguart de quatre aprenents a la boti-
Pàgina:Noveles (1906).djvu/156
Aquesta pàgina ha estat validada.
152
emili vilanova
