ga per fer falques y escalfar ayguacuyt no més. Jo, per anar a casa'ls parroquians, com los uns los tenía a Sant Pau y altres a Sant Pere, m'hi presentava a dalt de cavall.
— Los debía tenir a peu plà.
— No senyora: no'n servía de pobrissalla. Tots en primers pisos; lo qui estava més amunt, se tenía de mortificar y treure'ls mobles de casa.
— Ho deya pel cavall...
— Ja l'he entesa. Venían derrera meu dos aprenents mudats per tenirlo compte. Vaig reventarne tres en dos anys; y qu'eran pesses! a la remunta del Hospitalet los volían, y'l coronel va tenir que cloure'l pico y donarse. Després m'ho va dir apart: «Paisano, son bien suyos. La nacion no tiene presupuesto tan fuerte para comprar caballos.» ¡Si visitava més parroquians jo sol, que en Robert y en Blanch y la Facultat de Medicina y Cirurgía! Y està clar, les bestioles acabavan lo resuello, y al últim me vaig determinar a anarhi a peu. Per no ser còmplice de tanta mortandat.
A casa hi entravan los diners a
Pàgina:Noveles (1906).djvu/157
Aquesta pàgina ha estat validada.
153
caricatura
