portadores. ¡Qu'es allò de tenir un reconet a la calaxera! Al peu de la tauleta del despaig, no més que per la calderilla, pels gastos del menudeig, hi tenía sempre un sarrió badat que no's podía cloure del curull de pesses de sis y de quatre. Quan la dòna'm venía a demanar diners per anar a plassa, ab la paleta del braser ò ab un llauradó n'hi omplía mitja coxinera. «Té, féslos córrer pel Born.» Que si l'amo de la casa ho hagués arribat a esbrinar qu'hi tenía aquell carregament que li espatllava'ls sostres de la finca, 'm treu punt en blanch de la propietat. —
Al any cinquantadós va anar a París, per xeripa, a acompanyar lo noy d'un comerciant al col-legi. Allavors comensava la moda entre'ls sobrevinguts de treure'ls fills del costat dels pares per ferlos ilustrats y senyorets a la francesa.
Algun perruquer que negociava ab essencia de bergamota y savons de bola, dos ò tres botiguers del Call y Escudellers eran potser los únichs
