Pàgina:Noveles (1906).djvu/159

155

caricatura

representants que de Barcelona anavan a París. ¡Y'n contavan de maravelles y grandeses y aparatos de les Rues y Boulevards de la gran vila!
 Tant s'hi fonían los del ofici escoltantles, que més de quatre posaren a recó un tant cada setmana per fer la mota del viatge y anarsen a París un cop ajuntada. Y ara ho veyem. ¿Quín es lo trist regató de quincalla, ò marxant de paquet que no visita la capital de Fransa un cop al any? En sos derrers temps be prou que se'n planyía'l senyor Janet. «Tothom hi và, — deya ab amargor. — Fins me sab greu d'haverhi estat. No'n contan poques de mentides! Aquell cas que'm va passar a mi davant una reunió de francesos valents ensenyàntloshi la ferida mortal y de recurs que tenim los espanyols, clavant a vinticinh passes la punta del ganivet a una porta, tots diuen qu'ho han fet, y tots contan igualment qu'han dexat espahordits als parisenchs. Vès per què'ls hi aprofita l'anar a Fransa, sinó per empescarse quatre farses y tornar a Barcelona expressament per plantarnos la bleda al clatell.