Pàgina:Noveles (1906).djvu/190

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
186
emili vilanova

Rès me feya frente, tant pel ram militar com per lo civil; lo que feya un altr'home també ho feya en Janet, y columnari. No sabía lo qu'era por (per axò encara n'estich ignorant,) ni calculava lo que'm podría sobrevenir. Axò, respecte al article de la serenitat y de la sanch freda; vull dir que no temía perills, ni'm deturavan penes de mort ni atreviments de cap naturalesa; de frente sempre y recte, primer torsavan de camí'ls vents que no jo. Mes, tenía una part flaca: la naturalesa castigada, ò massa fortalesa de sanchs, que, en estant una mica suhat, fins lo vent del aspit me reprenía. Ab uns catarros que se m'hi complicavan, que si volía tossir no podía respirar, y si respirava la tos m'aufegava. La consulta de catedràtichs va ser d'una opinió. Ab cinch minuts van guanyar un paper de plata; rès, lo temps de saludarse ells ab ells, encendre'ls puros, pegarme llambregada y tots dir lo mateix: que cambíi d'ayres lo jove. ¡Quaranta duros!
 — ¿Quants eran a la consulta?
 — Tot lo Consell de Sanitat. ¿Què m'esplica vostè a mi? que'ls vaig