Vés al contingut

Pàgina:Noveles (1906).djvu/191

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
187
caricatura

contar? ¡Se tractava de la meva salut! Quaranta duros! Y al que m'hi torni a posar reparos li estendré'l recibo sota'l nas y que no'm miri may més la cara. «¿Hont aniràs, noy, — me deya la dòna, — a Vallvidrera, ò Puig l'Agulla, al Montseny?»... Per tot hi tenía posada, millor y més ben servit qu'a casa.
Ja'ls vaig cambiar los ayres, y que ningú se'n havía ensenyorit encara; aquells sí qu'eran de primera mà, y, tot just exían de la fornal; era jo l'únich que me'n gaudía. Ni'l vol de cap aucell, ni l'aletejar de les papallones havían alterat les seves virtuts ni barrejat ses essencies. ¡Quíns ayres més superiors! ab un apetit que dexondavan, que m'haguera menjat tots los àpats de les caceroles de ca'n Tano.[1]
— Va marxar a Camprodon. Ja hi

  1. Antiga fonda del carrer dels Sombrerers, que tenía molt crèdit y reputació per les rodanxes de llus fregit, y més gran concepte per les mongetes ab llomillo, qual secret passà vengut a Italia y tornà a Catalunya revengut més car, a la fonda del Falcó ahont hi envían los metges del extranger als malalts renunciats per apedassarlos y tornàlshi la gana ab certes tomes diaries d'aquestes famoses mongetes ab llomillo. Nota del Sr. Janet.