hà uns ayres ben fins. També hi he estat jo per recobrarme.
— Ja fora mort si hi arribo a anar! ¿No veu que no'm proban a mi'ls remeys dels altres? ¿Què significa Camprodon, ni les Escaldes ò Puigcerdà? Allí hont s'hi cura tothom vol dir que ningú té rès; son Hospicis per la gent que no saben què fer de la moneda. Vaja, en una paraula, son remeys de munició. Tinch la naturalesa més senyora. Si Deu als richs los tracta ab despreci! Estaríam ben compostos qu'ells poguessin anar a curarse per aquí fòra ab sos diners, y'ls pobres nó! Hi hà més salut escampada a Vallvidrera, al Coll y a la Font Groga, qu'en tots aquexos llogarets que la veu del día vol fer famosos.
Allí hont vaig anar a curarme no hi ha estat ningú. Vaig ser lo primer malalt y l'únich. Los metges me van dir la medecina, jo'm vaig cercar l'apotecari. Era un día, si fa ò no fa a aquesta hora, en havent dinat. Agafo'l Brusi per veure'ls retornos y decidir hont aniría. Abans de llegir les planes del anuncis, ja trobo qu'ha arribat un Mússiu que
Pàgina:Noveles (1906).djvu/192
Aquesta pàgina ha estat validada.
188
emili vilanova
