Pàgina:Noveles (1906).djvu/218

214

emili vilanova

licor per si teníam gust d'acceptar la convidada. Les taronges vessavan en dolsor sos grills y'ns ne feyan present, obertes y esteses com estrelles d'or y sucre; los poncems exhalavan flayres qu'entressentían; los préssechs ab casquet de vellut groch se desfeyan en goma olorosa, més fina de gust que mel d'abelles recreyades ab romanins silvestres.
Los pardals, lleminers y entesos en golosines de primera mà, triavan les figues de coll de dama que per madures ò secallones havian de fenir ab son bech, y'ns les baxavan a tret de llavi, bellugantles ab socarronería davant dels ulls com campanetes sordes. Uns aucells de luxo, matisats com caderneres, però ab colors més veritables, rondavan aprop nostre, venint a caure y a posarnos en la matexa boca mossadetes de fruyta tan esquisida y essencial, que per poca que se'n gustés quedava'l paladar banyat de fragancies floreres y tastet de bolados vaporosos. Axerits gafarrons nos oferían motes de cireretes d'arbós, hermoses com corals de sucre; y'ls passarells, concertistes de gran fama y