entesos en música cautivadora, nos regalavan carminosos gínjols, massa fins y richs si'l pinyol no'ls empobrís. Les serves, confitura boscana y medicinal, també tenían aucell galan que'ns les presentava per que a besades nos les hi mengessim lo còs. Fins les modestes y dèbils papallones nos duyan lo seu present en granets diminuts de mora, que anant y venint afanyoses ab giravols escayents, no arribaren a desmembrarne una sola després de tastarne tota la cort de serafins.
Axís caminant, requerits per tants obsequis, apartant cuydadosos los brots de flors qu'exían al pas per incensarnos, benehint y fent creus a estil d'Arquebisbe per allunyar ab cortesía als aucellets qu'amorosos se'ns posavan a la espatlla y axecant lo cap nos cantavan secretament a cau d'orella la última cansó apresa, arribarem a fer descans al peu d'una montanya de cristall. Un rech d'ambrosía y horxates fruyteres la voltava. Allí tot ho vaig veure: los secrets de la física, de la química y de la nàutica. Clara y transparenta, ensenyava tot lo que's criava en son sí:
Pàgina:Noveles (1906).djvu/219
Aquesta pàgina ha estat validada.
215
caricatura
